Hem d’alegrar-nos i fer festa!

 

Sovint acostumam a mirar els altres com a estranys. Hi ha qui arriba a dir: «que ens importa la seva vida!» I, en realitat, sí que ens importa quan creim que ens fa mal la seva trajectòria. Fins i tot, hi ha qui es disgusta quan a un altre les coses li van bé. És l’actitud recriminatòria del fill gran de la paràbola del fill pròdig que xoca de cara amb la sorprenent actitud misericordiosa del pare que espera amb els braços oberts el fill que ha marxat de casa. Entenc perfectament la càrrega d’amor d’aquest pare, el qual, com tants pares i mares, no ha tancat mai als fills ni les portes de casa ni les de seu cor. I quan el fill torna, convida a tothom dient: «hem d’alegrar-nos i fer festa!» (Lc 15,32).

 

Precisament d’això es tracta, de conèixer qui és Déu, com actua i reconèixer-hi la font de la misericòrdia, el seu amor dut fins a l’extrem. Això és el que vol Jesús quan ens dóna a conèixer el seu Pare; així també avui podem avançar encara més en el coneixement del misteri de Déu de la mà de Jesús, el qual, amb la seva hàbil pedagogia, ens apropa a la veritat de la seva paternitat. Vol que experimentem que som fills seus i que ens estima entranyablement, sigui quina sigui la nostra condició de procedència, de situació humana, de projecte de vida. Molt per damunt de les nostres fugides, dels nostres recels i enveges, Déu ens observa constantment i, com ho fa amb el fill pròdig, es fixa en cadascú de nosaltres i vessa tendresa i perdó.

 

Un vegada més, en el nostre camí cap a Pasqua, Jesús ens convida a eliminar de la nostra vida tot ressentiment envers els altres, especialment envers aquells als qui no toleram la seva bondat, la seva innocència, la seva honestedat. El pare bo de la paràbola estima del tot, perdona sense límits, senzillament es desviu pels seus fills, fins i tot malgrat la seva manera injusta de comportar-se amb ell. Si Jesús es fa trobadís i vol caminar al costat nostre, és per a obrir-nos els ulls i el cor. Vol que tot allò que observam i vivim sigui expressió de la seva mateixa vida, sempre pendent de complir la voluntat del Pare i d’actuar com ell. Per això, vol fer de la nostra vida i de la de tot home i tota dona que formam la família humana, un espai on l’amor dóna sentit a tot el que som i feim.