Estimem el Seminari, Ús el cor de la di˛cesi!

 

En la celebració del Dia del Seminari, no podem silenciar la preocupació general per la manca de vocacions al ministeri sacerdotal, però al mateix temps valorar al màxim la realitat present dels qui integren el grup de joves i formadors del nostre Seminari. Projectem una mirada d’afecte i gestos de participació corresponsable en la seva marxa, tant del major com del menor o en família. Us ho deman de tot cor, a cada cristià, a cada família, a cada comunitat parroquial i cada moviments evangelitzador, com també a les persones concretes, preveres i diaques, consagrats i consagrades, laics i laiques de la nostra Església de Mallorca. Un compromís d’afecte, de pregària i d’ajuda.

 

Com nosaltres, també el papa Francesc constata que «en molts llocs escassegen les vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada». Diu que «freqüentment això té com a causa l'absència en les comunitats d'un fervor apostòlic contagiós, la qual cosa no entusiasma ni suscita atractiu. On hi ha vida, fervor, ganes de portar Crist als altres, sorgeixen vocacions genuïnes. Fins i tot en parròquies on els sacerdots són poc entregats i alegres, és la vida fraterna i fervorosa de la comunitat la que desperta el desig de consagrar-se enterament a Déu i a l'evangelització, sobretot si aquesta comunitat viva prega insistentment per les vocacions i s'atreveix a proposar als seus joves un camí d'especial consagració» (EG 107). La crida –que sempre ve de Déu– es pot fer sentir a qualsevol indret i moment, el que és important és crear el clima més favorable perquè sigui detectada, escoltada, meditada i resposta.

 

Deman especialment als preveres que girin cap el Seminari una mirada d’afecte i d’amor solidari, la qual cosa vol dir treballar per assegurar el relleu, sentir-se implicats personalment en la seva marxa, tant a l’hora de detectar i fer sorgir noves vocacions, com en el caminar diari de la institució, col·laborant de forma efectiva amb els formadors, fent pinya a partir de les directrius donades i ajudant als seminaristes a que tenguin un bon ambient i puguin madurar en el seu amor a l’Església diocesana, lloc on hauran d’exercir en el futur el seu ministeri. La petició també la faig a tota la diòcesi, especialment a les famílies, que són el lloc privilegiat pel cultiu de qualsevol vocació.