El carnet d’identitat de Jesús, i el nostre?

 

És una experiència singular contemplar Jesús llegint públicament un fragment del profeta Isaïes. Jesús llegint la Paraula de Déu, ell que és la Paraula feta carn, humanitat com la nostra llevat del pecat. És ben curiós veure com Jesús fa seva aquesta Paraula, com s’identifica totalment amb ella, tant, que d’ella n’extraurà la seva identitat, la seva elecció, la seva unció, la seva missió. La contemplació de Jesús ens ha de dur a relacionar el seu carnet d’identitat amb el nostre i veure semblances i diferències, com en un joc comparatiu.

 

Què llegeix Jesús en púbic? Llegint Isaïes, Jesús s’identifica en tot amb ell i fa seva la missió que Déu li ha encomanat com a profeta i, com ell, se sent elegit i enviat a dur a terme una missió enmig del poble, dedicat preferentment als més pobres. Jesús llegeix el següent text d’Isaïes: «L’Esperit de Senyor reposa damunt mi, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits i proclamar l’any de gràcia del Senyor» (Lc 4,18-19). Així es dóna a conèixer i fa l’homilia més curta de la història dient: «Avui es compleix aquesta Escriptura que acabau d’escoltar», fent-los veure que tot el que diu aquest text es refereix a ell. La gent que l’escoltava ho va entendre i molt, tant, que no el varen acceptar i el varen perseguir.  

 

Tanmateix i malgrat el rebuig, Jesús s’ha definit, ha dit qui era i perquè s’ha fet present en el món. Ha estat per provocar un canvi radical que abasta tots els aspectes de la vida personal, familiar, social, política, econòmica, ecològica, religiosa... Un canvi que doni una nova fesomia a la societat i integri aquelles persones que ha exclòs, que han patit desigualtat i maltractaments. Jesús, amb la seva definició, ens explica les seves preferències perquè també siguin les nostres. Se’ns demana que ho facem amb la consciència que l’Esperit ens posseeix, ens acompanya i ens envia a ser la seva presència en el cor dels nostres ambients, signes del seu Amor entre els homes i les dones d’avui, els nostres conciutadans.