Que tothom us conegui com a gent de bon tracte

 

És ben curiós que avui en dia allò que és normal i ordinari aparegui com a extraordinari. Proximitat, alegria, empatia, bon tracte, són expressions que freguen la normalitat si en la pròpia forma de viure s’ha arribat a un cert grau de maduresa. D’altra part, apareixen notícies de situacions forçades de tracte humà, fins i tot de maltractament físic o psicològic, com quasi a diari ho mostren els mitjans de comunicació. Sovint, les bones relacions humanes no són notícia, tampoc ho és l’esforç dels innombrables voluntaris que dediquen temps als demés contagiant bon tracte i alegria, fent de contrapès a l’insult, a la desqualificació, a l’exclusió.

A pocs dies de Nadal, la litúrgia de l’Advent ens dóna, entre molts altres, un bon consell: «Que tothom us conegui com a gent de bon tracte». El bon tracte porta inclosa l’alegria. Vet aquí l’altre consell: «Viviu sempre contents en el Senyor, ho repetesc, viviu contents». És també curiós que la Paraula de Déu associï a l’alegria el bon tracte. El que això demana és una revisió personal de la manera com ens tractam, amb violència o amb tendresa, amb mala educació o amabilitat. És bo que algú ens recordi que no té cap sentit viure en l’angoixa, el desànim, el mal humor o la tristesa, sinó que el més essencial que pot sostenir la nostra vida és l’alegria i la bondat del cor. Els cristians podem fer veure que tot canvia quan apareix l’alegria que brolla de l’Evangeli, nascuda de la font de la pregària. No és aquesta l’aportació positiva que hem de fer els cristians als nostres ambients?

 

Com unir l’alegria amb la vivència d’un poble que espera ple de fe el naixement de Jesús, el Fill de Déu? Celebrar amb alegria el Nadal i la seva preparació, ens introdueix en el misteri de la presencia de Déu, del Déu que «per tu s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d’aplec». Aquesta alegria és fruit de l’amor, una alegria que fa fugir la por i expulsa totes les contrarietats. En conseqüència, podem preguntar-nos si, en la nostra vida, s’obstaculitza o s’afavoreix «viure sempre contents en el Senyor i ser persones de bon tracte».