Aplanem camins, facem-los transitables

 

La imatge que per aquí solem tenir del desert és la d’una vasta extensió d’arena, on no es divisa ni l’horitzó, sempre amb una impressió d’angoixa per la monotonia i l’aridesa de terreny. Als voltants de la terra de Jesús, a Palestina, l’experiència de desert és una altra, és la d’un terreny sec, amb poca o nul·la vegetació, mescla de terra i pedreny, gens transitable. La solució per avançar i obrir una ruta és caminar-hi i amb l’esforç continuat d’anar trepitjant el terreny s’arriba a dissenyar un camí. Resulta atractiu veure que el camí es fa caminant i que per allà on passen uns, hi podrà passar tothom.

El desert continua essent desert, però enmig d’ell es va obrint un camí, de cada vegada més transitable gràcies al pas de molts vianants. El desert de terra i pedreny semblant al nostre marès es deixa acariciar per un viarany que a la llarga facilitarà la mobilitat humana i el transport. L’esforç de viure en cristià va per aquí, s’hi assembla, ja que es desenvolupa enmig de molts deserts i necessita traçar nous camins per a transitar-los. Quan Isaïes diu “que s’omplin les fondalades i s’anivelli la terra” es refereix a allò de lo qual n’està segur: preparar un terreny on la trobada amb Jesús sigui possible i els tracte amb els altres faci gust d’Evangeli.

Els deserts de la fam, de la set, de la pobresa, de la decepció i el desànim, de l’exclusió social, de la por, de la negació dels drets humans, de la indiferència, de la violència verbal i física, de l’amor romput, de les noves idolatries, del tràfec i consum de drogues, de la desfeta ecològica, de l’alcoholisme i altres dependències.., mantenen la persona en tal aridesa humana i espiritual que impedeix que a l’entremig algú es decideixi a obrir nous camins. La bona notícia, però, és que hi ha qui ja els ha obert i els fa transitables. Aquest és Jesús. Amb la seva vinguda, el desert ha canviat de sentit i s’ha convertit en lloc de trobada amb Ell, allà on Déu ens condueix i ens parla al cor. Escoltem-lo i obrim camins enmig dels deserts d’avui per a convertir-los en vergers plens de vida.