El poble que avanšava a les fosques ha vist una gran llum

 

És fort que se’ns digui que vivim a les fosques. Tanmateix, el dia de Nadal l’Església ens farà arribar aquestes paraules del profeta Isaïes: «El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum». Caminar a les fosques és perillós, es anar sense rumb, sense direcció, a mercè no se sap prou bé de quins indicadors, sols, amb molts riscs al davant. És la reflexió que se’ns fa amb la mirada posada en un esdeveniment que ha capgirat del tot la història de la humanitat: el naixement de Jesús.

 

Nosaltres som aquest poble que camina, qui sap si encara a les fosques. Som un poble, però, que ha vist acomplerta una promesa i viu d’una realitat irreversible: Déu amb nosaltres, l’Emmanuel, Jesús de Natzaret, a qui els cristians també ja hem acollit i acceptat com a «llum». Amb el baptisme vam iniciar aquest camí, tot i comptant amb la temptació de preferir la fosca a la llum. Ara, al llarg de quatre setmanes, que és el temps de l’Advent, som convidats a abandonar la fosca de la nit per a deixar-nos omplir de la bellesa transparent de la llum del dia i contemplar aquest espectacle meravellós.  

 

En aquest itinerari, la Paraula de Déu ens acompanya. Llegim-la amb atenció, escoltem-la amb afecte. Entre altres coses, aquest primer diumenge demana «que el Senyor faci créixer fins vessar l’amor que ens tenim els uns als altres i a tothom», a la vegada que pregam al Senyor dient-li que «ara ja, mentre caminam per aquest món que passa, posem el nostre cor en els béns que perduren». Per arribar a valorar aquests béns i que brillin, cal detectar els racons foscos de la nostra vida personal que ens impedeixen avançar amb la confiança de veure-hi clar i bé.

 

La llum és Jesús i ens arriba per la trobada d’amistat amb ell, que és el que cada dia ens orienta. «Si una cosa ha d’inquietar-nos santament –diu el papa Francesc– i preocupar la nostra consciència és que tants germans nostres visquin sense la força, la llum i el consol de l’amistat amb Jesús, sense una comunitat de fe que els contingui, sense un horitzó de sentit i de vida» (EG 49). Deixem-nos guiar per Jesús, ell que, a més de dir «Jo som la llum del món», ens fa portadors d’aquesta llum i ens diu «vosaltres sou la llum del món». Acceptem l’encàrrec.