Deixebles missioners impregnats d’Evangeli

 

Aquesta és la convicció que va arrelant en la vida del cristià que ha conegut Jesús, que s’ha sentit cridat i estimat per ell, que s’ha involucrat amb altres a fer la mateixa experiència i s’ha animat a contagiar-ho i compartir-ho. L’exemple el tenim en aquells dos joves que senten curiositat per Jesús i, quan es troben amb ell, li demanen «On vius?». Jesús atén la pregunta i els diu: «Veniu i ho veure-ho!». Així comença l’aventura, quan un es decideix a anar-hi i veure. És el pas valent i inicial d’una vocació que, fent cas de la crida, no té por de respondre perquè sap que el camí que emprèn ve guiat per la confiança.

 

Qualsevol persona, en qualsevol moment i situació pot fer el mateix camí, el del qui es deixa acompanyar per Jesús, l’escolta i conversa amb ell. El papa Francesc ens ajuda a dir: «Jo som una missió en aquesta terra, i per això som en aquest món». Abans ha dit: «La missió en el cor del poble no és una part de la meva vida, o un ornament que em puc treure, no és un apèndix o un moment més de l’existència». I afegeix: «Cal reconèixer-se a si mateix com a marcat a foc per aquesta missió d’il·luminar, beneir, vivificar, curar, alliberar» (EG 273). El camp de la missió és molt ample, supera murs i fronteres. Per això, el deixeble missioner –i tot cristià pel sol fet de ser-ho, ho és– és una persona lliure, com Jesús, convençut de la seva fe i obert a cercar el bé i la felicitat dels altres.

 

Essent Papa i referint-se als laics, sant Pau VI deia que la seva vocació específica els col·loca al cor del món i al davant de les tasques temporals més variades. Són els qui fan l’aplicació de totes les possibilitats cristianes i evangèliques, amagades però ja presents i actives en les coses del món. Així, es referia al vast i complicat camp de la política, la dimensió social, l’economia, la cultura, les ciències i les arts, la vida internacional, els mitjans de comunicació, i altres realitats com la família, l’educació dels infants i adolescents, el treball professional, el sofriment. Necessitam –deia– laics i laiques «impregnats d’Evangeli» (cf. EN 70).