Pedres vives, dedicats a Déu per a servir els germans

 

Vivim un temps ple de la novetat que cada dia ens dona i que ve il·luminada per la Paraula de Déu que ens arriba, temps de gaudir de la nostra vocació de cristians enmig d’una societat a la que hi hem de contagiar els valors de l’Evangeli i ser els primers en donar-ne testimoni. Això vol dir que som agents evangelitzadors, la qual cosa significa –ho dic en paraules del papa Francesc– que “cada batiat, qualsevol que sigui la seva funció en l’Església i el grau d’il·lustració de la seva fe, és un agent evangelitzador”. També diu que “si un de debò ha fet experiència de l’amor de Déu que salva, no necessita gaire temps de preparació per a sortir a anunciar-lo. Tot cristià és missioner, en la mesura en què s’ha trobat amb l’amor de Déu en Crist Jesús, ja que som sempre deixebles missioners” (EG 120).

 

Amb aquesta orientació i conscients de l’encàrrec que rebem de Jesús a través de l’Església, durant aquest mes d’octubre celebram tres moments d’enviament –a Inca, a Manacor i a Palma– de tots els agents evangelitzadors que a la nostra Església mallorquina estan disposats a dur aquesta missió endavant. No hi ha dubte que comptam amb ells i elles, tan nombrosos i presents en tots els indrets de la nostra illa i ho volem fer com els apòstols quan Jesús els envia; diu l’Evangeli que “se’n van anar i passaven per tots els pobles anunciant la bona nova i curant per tot arreu” (Lc 9,6). Estam disposats a ser i fer com ells? La pregunta és per a cada cristià, per a tota persona que ha rebut el baptisme. Feina n’hi a per a tots i l’hem de fer. L’Esperit ens acompanya.

 

Aquest diumenge, celebram la Dedicació de la Basílica de sant Miquel. És una ocasió per a verificar que les “pedres vives” d’aquest edifici som nosaltres, sempre dedicats a Déu per a servir els germans, signes d’una Església en sortida que deixa la pròpia comoditat i s’atreveix a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli. La gent que passa pel carrer de sant Miquel i que prové d’aquesta realitat tan pluricultural ha de poder trobar en les pedres vives de l’Església –que som tots nosaltres– el caliu d’una comunitat que acull, que prega, que reconcilia, que beneeix, i també envia. Preguem els uns pels altres!