Una força interior que només la fe l’explica

 

Déu ens crida a ser forts en la fe, a deixar que es posi en acció el do espiritual de la fortalesa. L’acció de l’Esperit Sant es descrita en la Bíblia amb la paraula «força», i es refereix a la fortalesa interior que el cristià experimenta en moments de perill o desànim, en temps de crisi religiosa o d’afebliment espiritual, sobretot quan és perseguit, amenaçat i exclòs, quan ha de defensar la vida, la dignitat humana i els drets dels més pobres i la pròpia fe que professa.

 

Hi ha moments en els quals el creient experimenta una força interior que ve de Déu. Ho percebem amb freqüència en els malalts i en molts altres que en donen testimoni. Deim que no sabem prou bé què els ha passat, l’ànim que han adquirit, la força interior que els ha sostingut, la decisió que han pres, el testimoni que han donat, les paraules que han pronunciat, la fe que han proclamat, els motius d’esperança que ha explicat, l’ardor de la caritat que han contagiat, el mal o l’adversitat que han superat... No pensem que sigui orgull personal reconèixer-ho i dir-ho, sinó satisfacció creient, tot i que vengui plena de patiment, de persecució, de dolor físic i moral, de qualsevol contrarietat.  

 

En aquest sentit, hi ha dos testimonis que darrerament m’han impactat molt. El primer, la conversa amb Josepha, la refugiada camerunesa traslladada a Palma per l’ONG Open Arms, quan en la visita que li vaig fer a l’hospital de Son Espases em deia que «la fe en Déu, cantar i resar perduda enmig de la mar havia estat la seva força». El segon, el missatge que he rebut de Mons. Silvio Báez, bisbe auxiliar de Managua, explicant-me la delicada situació per la que està passant el seu país: repressió violenta que ja deixa quasi 400 morts, repressió selectiva amb empresonaments, tortures i judicis il·legals. Ell mateix està amenaçat de mort i perseguit i, enmig d’això, amb quina valentia diu «la meva força és el Senyor». El règim dictatorial està oprimint aquest poble d’una manera salvatge i ha declarat una guerra oberta contra l’Església.  En ambdós casos, la força és la fe, és el Senyor! Són un exemple que toca la nostra consciència de cristians, sovint adormida.

 

La mateixa fortalesa l’experimenta Jesús a la creu. Aquesta fortalesa, també la viuen els màrtirs, homes i dones que han estat i encara són el signe més lluminós de Jesús perquè s’han assemblat a Ell en l’ofrena més radical de la seva vida, L’esperit de fortalesa dona consistència a la fidelitat a les decisions preses. Des d’aquesta perspectiva podem arribar a entendre el perquè de certes formes de vida i opcions evangèliques radicals que, sense aquest do de fortalesa, serien inviables i resultarien incomprensibles. No deixem de pregar, demanem aquesta força interior que només la fe pot explicar, la necessitam també aquí, nosaltres, en tot allò que volem emprendre per a ser l’Església que Jesús vol.