Baltasar i Danilo, un regal per a l’Església de Mallorca

 

Diumenge passat, festivitat de sant Joan Baptista i a la nostra Seu, Déu ens feia aquest regal: dos nous preveres per a l’Església de Mallorca, joves i valents, Baltasar i Danilo, deixebles missioners de Jesús que li han dit «sí» per a tota la vida. Un compromís ferm, reflexionat i pregat, discernit en comunitat i fet amb tota llibertat, un referent per als joves. La nostra Església els acull amb amor i prega per ells perquè sàpiguen viure amb fidelitat i zel apostòlic el ministeri de servei a l’Evangeli que els ha estat confiat.

 

En la pregària de l’ordenació hem demanat que siguin fidels administradors, a fi que el poble de Déu es vegi renovat pel bany regenerador del baptisme, s’alimenti de l’Eucaristia, els pecadors siguin reconciliats i els malalts rebin confort. Tota una vida de dedicació als germans per a fer-los present el do misericordiós de Déu en ells.

 

Aquesta dimensió sacramental té una implicació social i el seu resultat es verifica en la conversió dels cors segons l’Evangeli i en la transformació de les estructures socials de la convivència humana a exemple d’una comunitat cristiana cohesionada entorn de Crist que n’és el seu Cap i Pastor, missió del qual avui els preveres som enviats a fer realitat per a santificació de tot el Poble de Déu.

 

La unció sacerdotal que, com els altres preveres en el seu moment, han rebut en Baltasar i en Danilo, rep el seu ple sentit amb aquestes paraules del papa Francesc: «La unció sacerdotal no és per a perfumar-nos a nosaltres mateixos, ni molt manco perquè la guardem en un recipient, ja que l’oli es tornaria ranci... i amarg el cor. Al bon capellà se’l reconeix per la manera com va ungit el seu poble. Aquesta és una prova clara».

 

El camí que inicien aquests joves germans nostres els porta a complir la missió de Crist sacerdot amb goig constant i amb caritat vertadera, no cercant els propis interessos sinó els de Jesucrist, seguint el seu exemple de bon Pastor, que no va venir a fer-se servir, sinó a servir i a cercar tot allò que era perdut.