«Ja no som jo qui visc, és Crist qui viu en mi!»

 

Ningú no pot negar que enmig de la intempèrie on ens toca viure necessitam que algú doni fortalesa a la nostra fe, ànim a la nostra esperança i un nou ardor a la nostra caritat. Participam de la mateixa vida de Déu i som cridats a donar solidesa a la nostra relació amb Jesucrist, de qui rebem la forca interior –el seu Esperit– que ens capacita per a fer-lo present en el cor de la vida. Admiram l’ardor apostòlic i evangelitzador de sant Pau, sempre mogut pel Senyor i posant-lo com a punt central de tota la seva actuació apostòlica, fins a arribar a dir convençut: «per a mi, viure es Crist».

Com a sarments unides al cep, sabem que només a partir d’aquesta unió amb Crist és possible rebre la vida que ens comunica, i també donar-la. En el recent regal que el papa Francesc ens ha fet amb l’exhortació apostòlica sobre la crida a la santedat en el món actual, ens diu que «cada sant és una missió, un projecte del Pare per a reflectir i encarnar, en un moment determinat de la història, un aspecte de l’Evangeli». La santedat és, idò, un fruit de la identificació amb Jesucrist. Que com sant Pau, també puguem dir: «Ja no som jo qui visc, és Crist qui viu en mi».

Quan escoltam a Jesús que diu «sense mi, no podríeu fer res!» ens hem de demanar si ho creim i ho vivim així. Vol un seguiment radical, mai a mitges, a temporades o seguint la inèrcia de tots els abaratiments que se’ns ofereixen. Pau explica el seu procés de conversió, al centre del qual hi ha l’encontre amb el Senyor que ha transformat radicalment la seva vida. Ha passat de perseguidor dels cristians a entusiasta anunciador de Crist ressuscitat. I, el meu procés de conversió, quin és?

Quina millor identificació amb Crist que la que ens ofereix ara l’Eucaristia. Combregar el seu Cos i la seva Sang, i arribar a ser una sola cosa amb Ell! I, quina millor identificació amb Ell quan el descobrim viu en els germans que ens necessiten i als quals devem el mateix amor amb què Ell els estima!