Homilia en la Vetla Pasqual a la Catedral de Mallorca

L’experiència cristiana d’aquesta nit pot arribar a ser indescriptible. Aquesta és una nit per a la fe. Foc, llum, aigua, oli, signes de vida i de font d’energia, llenguatge humà per a apropar-nos a un misteri que ens sobrepassa i per a dir-nos que Déu, que s’ha fet present en la nostra historia mitjançant l’encarnació del seu Fill Jesús, ara penetra les nostres vides amb la forca del seu Esperit i ens comunica la seva vida, la vida nova de ressuscitats. L’experiència d’aquesta nit es cristiana perquè l’amor de Deu ha estat vessat en els nostres cors per l’Esperit del Crist ressuscitat.

 

Enmig de totes les foscors de la vida, les que aquests dies hem contemplat i associat a la mort de Jesús, present en tants crucificats de sempre i d’avui,  aquesta és una nit per a l’esperança. «La promesa de Deu i la resurrecció de Jesucrist susciten en els cristians l’esperança fundada que per a totes les persones hi ha preparat un habitatge nou i etern, una terra on hi resideix la justícia (cf. 2Co 5,1-2; 2Pe 3,13).

Diu el Concili Vaticà II: “Aleshores, un cop vençuda la mort, els fills de Deu ressuscitaran en Crist, i allò que fou sembrat en la feblesa i la corrupció serà revestit d’incorruptibilitat; i, tot restant la caritat i els seus fruits, tota la creació, que Deu va fer a causa de l’home, serà alliberada de l’esclavitud de la vanitat” (GS 39). Aquesta esperança, en lloc d’afeblir, mes aviat ha d’estimular la sol·licitud en el treball relatiu a la realitat present» (CDSE 56).

 

Crist ressuscitat es fa present i ens diu amb forca: «No tingueu por!», i ho repetirà una i altra vegada perquè tinguem la confiança que és amb nosaltres. Quan la precarietat amenaça el més basic per a viure dignament, i moltes persones i famílies pateixen encara el flagell de la crisi econòmica, aquesta és una nit per a la caritat.

 

«En conformar-se a Crist Redemptor, l’home es percep com a criatura volguda per Déu i eternament escollida per Ell, cridada a la gracia i a la gloria, en tota la plenitud del misteri del qual se n’ha fet partícip en Jesucrist. La configuració en Crist i la contemplació de la seva faç infonen en el cristià un suprimible anhel per anticipar en aquest món, en l’àmbit de les relacions humanes, el que serà realitat en el món definitiu, i es preocupa de donar de menjar, de beure, de vestir, una casa, tenir cura, acollir, i la companyia del Senyor que toca a la porta» (CDSE 58).

 

Una nit per a celebrar i agrair, per a admirar i lloar, per a renovar-se i renovar, per a començar de nou. Es fa realitat aquella revelació que escolta atentament l’Església, expressada en el llibre de l’Apocalipsi: «Jo faig que tot sigui nou» (Ap 21,5). La primera novetat ens ve del Baptisme que aquesta nit renovem, i que des de l’inici de la nostra vida cristiana ens ha configurat en Crist mitjançant la seva gracia. Necessitam dir de nou el nostre «» incondicional a Déu, que, ressuscitant el seu Fill Jesús, ens dóna nova vida.

 

·      Com fer participar d’aquesta noticia joiosa a les persones sumides en el desànim?

·      Com ser portadors d’esperança en uns ambients infectats per la indiferència?

·      Com introduir els valors de l’Evangeli en el cor de les persones i en la vida social?

·      Com fer que s’interessin per Jesús viu, amic, i el vulguin conèixer i seguir?

Tenim molt de treball per endavant. La tasca que se’ns encomana no s’acaba en compromisos individuals, sinó que és de tota l’Església i es concreta en les nostres comunitats parroquials, en les nostres famílies i institucions, en els nostres moviments apostòlics.

Hem de posar tota la confiança en el que la resurrecció de Jesús ha sembrat ja en la nostra història humana i en la Creació, a mateix temps que ens deixam portar per la forta alenada del seu Esperit, ja que –com diu el papa Francesc– «per mantenir viu l'ardor missioner cal una decidida confiança en l'Esperit Sant, perquè Ell «ve en ajuda de la nostra debilitat» (Rm 8,26) i no hi ha major llibertat que la de deixar-se portar per l'Esperit, renunciar a calcular-ho i controlar-ho tot, i permetre que Ell ens il·lumini, ens guiï, ens orienti, ens impulsi cap a on Ell vulgui. Ell sap bé el que cal en cada època i en cada moment. Això s'anomena ser misteriosament fecunds!» (EG 280).

Més encara, «la resurrecció de Jesús no és quelcom del passat; comporta una força de vida que ha penetrat el món. On sembla que tot ha mort, arreu tornen a aparèixer els brots de la resurrecció. És una força imparable. És clar que moltes vegades sembla que Déu no existís: veiem injustícies, maldats, indiferències i crueltats que no cedeixen. Però també és cert que enmig de la foscor sempre comença a brollar quelcom nou, que tard o d'hora produeix un fruit. En un camp arrasat torna a aparèixer la vida, tossuda i invencible. Hi haurà moltes coses negres, però el bé sempre tendeix a tornar a brollar i a difondre's. Cada dia en el món reneix la bellesa, que ressuscita transformada a través de les tempestats de la història. Els valors tendeixen sempre a reaparèixer de noves maneres, i de fet l'ésser humà ha renascut molts cops del que semblava irreversible. Aquesta és la força de la resurrecció i cada evangelitzador és un instrument d’aquest dinamisme» (EG 276).

Per això, ens fa aquesta exhortació per a viure a fons la Pasqua: «Creguem l'Evangeli que diu que el Regne de Déu ja està present en el món, i està desenvolupant-se aquí i allà, de diverses maneres: com la llavor petita que pot arribar a convertir-se en un gran arbre (cf. Mt 13,31-32), com el grapat de llevat, que fermenta una gran massa (cf. Mt 13,33), i com la bona llavor que creix enmig del jull (cf. Mt 13,24-30), i sempre pot sorprendre'ns gratament. Aquí està, ve un altre cop, lluita per florir novament. La resurrecció de Crist provoca per tot arreu gèrmens d'aquest món nou; i encara que se’ls talli, tornen a sorgir, perquè la resurrecció del Senyor ja ha penetrat la trama oculta d'aquesta història, perquè Jesús no ha ressuscitat en va. No ens quedem al marge d'aquesta marxa de l'esperança viva!» (EG 278).

Deixem-nos omplir d’aquesta bona qualitat de vida cristiana, obrim el cor a l’esperança que ens dóna la resurrecció de Crist, confiem i, com Ell ens demana, no tinguem por. El temps pasqual que avui iniciam ha de ser un temps de gràcia, un temps de gaudir de la presència del Senyor que se’ns apareix constantment, un temps de lectura i pràctica de l’Evangeli que ens alimenti i ens enfortesqui, un temps de celebració i pregària, de goig i de festa, de profunda amistat entre nosaltres, obrint el cor i fent-nos propers a tantes persones que necessiten companyia, escalf humà, ajuda, alegria, ànim i consol. Podem fer que cada dia neixin nous brots de resurrecció que donin vida a aquesta societat nostra que molt ho necessita. Fent-ho així, serem, com els primers apòstols, testimonis de Crist Ressuscitat. Hi va el meu desig d’una bona i santa Pasqua!