El repte de ser bones persones

De ple en la Quaresma, temps de necessària renovació personal i amb repercussió social, podem proposar-nos arribar a ser més bones persones. No fa molt, era tot un grup que ho deia i ho veien important per als temps que vivim, on la bondat escasseja –deien– hi fa falta que algú s’ho proposi en ferm. De Jesús es diu que «va passar fent el bé» i és ell mateix qui ens convida a que siguem «bons del tot» com ho és Déu, el nostre Pare del cel. No és de cap manera aquesta –la bondat– una qualitat dels febles, més bé avui l’hem de considerar com allò que caracteritza els forts, els qui han fet de la seva vida una ferma entrega per escampar el bé a tot arreu. L’Evangeli ens mostra el camí. Cal aprendre’l!

M’agrada molt com ho diu el papa Francesc: «El bé sempre tendeix a comunicar-se. Tota experiència autèntica de veritat i de bellesa busca per si mateixa la seva expansió, i qualsevol persona que visqui un profund alliberament adquireix major sensibilitat davant les necessitats dels altres. Comunicant-lo, el bé s'arrela i es desenvolupa. Per això, qui vulgui viure amb dignitat i plenitud no té cap més camí que reconèixer l’altre i buscar el seu bé» (EG 9). Avui, ser bona persona és un repte perquè suposa encarar-se amb l’engany de la vanitat i l’aparença. No és bo de fer enfrontar-se amb l’ambient hostil que tot això crea si un és honrat i vol seguir essent-ho. Tanmateix, el qui és bona persona sap d’on li ve la fortalesa i no té por de presentar-se amb humilitat.

Tots coneixem bones persones, també en coneixem d’altres que s’ho proposen i ho van aconseguint, la qual cosa vol dir que és possible arribar-hi. La veritat és que quan s’arriba a un punt elevat de sinceritat amb un mateix i toques la fibra del que realment val en la vida, apareix el cor senzill i amb ell l’empatia que mira les persones, el món i un mateix amb els ulls de Déu, que són tot amor i bondat. No podem amagar que ho veim així, i per això ho deim amb la cara ben alta. A més, la «bondat» és un dels «fruits» de l’Esperit que es manifesta allà on la persona ho viu.