Un altre estil de vida

 

La proposta d’un altre estil de vida no és gens fàcil per als qui estan acostumats a viure en l’abundància. Tampoc per als qui ajuden als rics a ser més rics, quan tota l’economia hauria d’ajudar als pobres a sortir de la seva situació de pobresa. Mirant la nostra realitat, és un fet davant del qual no podem quedar passius ni molt manco indiferents. La paràbola evangèlica del ric i el pobre revela precisament aquest problema: no és que el ric vagi contra el pobre, sinó que l’oblida. Avui, la indiferència està prenent dimensions insospitades fins a convertir-se tota ella en un fenomen global.

 

Hem de pensar que també en aquest camp és urgent la conversió, la qual cosa significa acceptar la necessitat d’apostar per un altre estil de vida més d’acord amb l’Evangeli, que comença per una major presa de consciència personal, familiar i comunitària, segueix per prendre decisions valentes i desemboca en comportaments concrets. Entren en escena la valoració del bé comú per sobre del bé individual, l’opció pel compartir en lloc de l’obsessió per l’acaparament, la responsabilitat que evita qualsevol intent d’evasió. El papa Francesc veu el fonament de la conversió en “una espiritualitat cristiana que encoratja un estil de vida profètic i contemplatiu, capaç de gaudir profundament sense obsessionar-se pel consum” (LS 222) .

 

Aquesta obsessió consumista sovint ens fa perdre el nord i refreda la nostra fe, ens fa comprar coses que no necessitam, amb uns diners que no tenim i qui sap si per fer ostentació davant d’una gent que no ens interessa. És absurd que s’actuï amb tanta inconsciència. “L’espiritualitat cristiana, d’altra part, proposa un creixement amb sobrietat i una capacitat de gaudir amb poc. És un retorn a la simplicitat que ens permet d’aturar-nos a valorar les coses petites, agrair les possibilitats que ofereix la vida sense enganxar-nos al que tenim ni entristir-nos pel que no posseïm” (íbid.). Ben segur que tot això té que veure amb la generositat de l’almoina i el sentit solidari del dejuni. Convé assumir-ho en la pregària i estar disposats a fer camí!