Homilia en la celebració del Dimecres de Cendra

Facem atenció, germanes i germans, a la Paraula de Déu, en aquest inici del temps quaresmal, que és una nova benedicció de Déu per al seu poble, aquest poble que estima entranyablement i en tot moment vol el seu bé.

 

Ens acaba de demanarcol·laboració” en una cosa tant important com és viure “reconciliats”, reconciliats amb ell i entre nosaltres. Ens vol trobar ben disposats en aquesta actitud traduïda en fets. No només paraules buides ni promeses que són fruita que no ha madurat.

 

Ens acaba de demanarsinceritat” amb ell, que veu fins i tot en allò més amagat. Per tant, res d’aparença, ni hipocresia, ni màscares darrere les quals amagam els nostres falsos comportaments.

 

Ens acaba de demanar reconèixer amb “acció de gràcies” tot el que ens regala constantment, per això vol que aquest reconeixement sigui fet en la discreció del silenci, allà on només ell ens manifesta amb tota claredat. Per això dirà “no malgasteu” aquesta gràcia que heu rebut.

 

Ens acaba de demanar un estil de “dejuni” al que no estam massa acostumats, un dejuni que és esquinçament del cor, ruptura amb servituds que no ens fan bé ni ens proporcionen la salut física i espiritual. No hi ha dubte que esteim davant d’una alternativa a l’obsessió consumista i que la constant acumulació de possibilitats per a consumir distreu el cor i impedeix valorar cada cosa i cada moment. Per això, sabem la “sobrietat”, que es viu amb llibertat i consciència, és alliberadora. El papa Francesc ens diu que el dejunidebilita la nostra violència, ens desarma, i constitueix una important ocasió per créixer. D'una banda, ens permet experimentar el que senten aquells que no tenen l'indispensable i coneixen el fibló de la fam; per una altra, expressa la condició del nostre esperit, famolenc de bondat i assedegat de la vida de Déu. El dejuni ens desperta, ens fa estar més atents a Déu i al proïsme”. 

Ens acaba de demanar una “nova forma de pregar”, mai per ostentació, sempre amb humilitat, sense voler figurar, amb aquella pregària que és tota ella “netedat de cor” i que permet “veure Déu”. Cada dia podem per aquesta experiència amb senzillesa, atenta a la vida pròpia, la de les persones que ens envolten i la dels esdeveniments que vivim.

 

Tota l’Església és cridada a viure un temps de renovació profunda, que comença per un mateix. En el seu Missatge de Quaresma d’enguany, el papa Francesc ens demana atenció sobre els “falsos profetes” que ens ofereixen solucions fàcils i s’aprofiten de les emocions humanes per esclavitzar les persones i portar-les allà on ells volen. Ho diu així per advertir-nos: “quants són els joves als quals se'ls ofereix el fals remei de la droga, d'unes relacions d'un sol ús, de guanys fàcils però deshonestos. Quants es deixen captivar per una vida completament virtual, en què les relacions semblen més senzilles i ràpides però que després resulten dramàticament sense sentit. Aquests estafadors no només ofereixen coses sense valor sinó que treuen allò més valuós, com la dignitat, la llibertat i la capacitat d'estimar. És l'engany de la vanitat, que ens porta a presumir-hi, fent-nos caure en el ridícul; i el ridícul no té marxa enrere [...] Cada un de nosaltres, per tant, està cridat a discernir i a examinar en el seu cor si se sent amenaçat per les mentides d'aquests falsos profetes. Hem d'aprendre a no quedar-nos en un nivell immediat, superficial, sinó a reconèixer quines coses són les que deixen en el nostre interior una empremta bona i més duradora, perquè vénen de Déu”.

 

Facem tot el possible perquè el nostre cor no es refredi, ni tampoc les nostres comunitats. Mirem de destruir aquells signes evidents de la manca d’amor: “l'accídia egoista, el pessimisme estèril, la temptació d'aïllar i d'entaular contínues guerres fratricides, la mentalitat mundana que indueix a ocupar-se només del que és aparent, disminuint d'aquesta manera l'entusiasme missioner”.

 

Aquesta nostra celebració d’inici de Quaresma apunta amb ulls nous cap a la nit de Pasqua, perquè la seva lluminositat faci més clar el camí per arribar-hi. Ho feim acceptant la nostra condició humana pecadora i limitada, necessitada del perdó i expressada en la recepció de la cendra damunt del nostre cap, reconeixent que som pols, i acceptant amb humilitat i de tot cor la invitació que avui a cadascú se’ns fa: “converteix-te i creu en l’Evangeli”.