La natura ha estat el seu llit

 

 

Van ésser dies d’incertesa i de molta inquietud. Amb la comunitat dels ermitans no ens en podíem donar raó. Només el consol de la pregària i la confiança de trobar-lo, mantenia viu el caliu d’una espera, fins que el cos de l’ermità Benet va aparèixer ajagut sobre la terra, el seu llit. No hi ha paraules per agrair l’esforç dels qui es van passar hores i més hores cercant-lo. Només havia anat a dur un poc d’herba per al betlem que havia de fer present el naixement de Jesús en el cor de l’ermita i ser un anunci joiós per a tots els qui la visitaven.

Per a ell, per a l’ermità Benet, la mort va ser el seu nou i definitiu naixement, un naixement a la vida eterna, la vida que sempre va anhelar. El ermitans ho diuen així: “com a contemplatius, ens dedicam solament a servir Déu en la soledat i en silenci, en permanent pregària i generosa penitència, convençuts que així, en la nostra petitesa, oferim al Senyor un eximi sacrifici d’alabança i caminam cap a la santedat a la que Ell ens crida...”. Estam davant d’una opció de radicalitat evangèlica i d’una paraula que ens interpel·la a tota la comunitat cristiana i a tothom qui senti que li arriba al cor.

Els ermitans de sant Pau i sant Antoni han estat i segueixen essent un do per a la nostra Església de Mallorca que haurem d’agraïr sempre. Des de la seva condició de contemplatius i ermitans aporten a la vida de l’Església i al món la seva experiència espiritual d’amor, de pregària, de treball, d’acolliment, de silenci, tot això que tanta falta ens fa a tots per a donar més qualitat a la nostra vida i al diàleg entre persones, famílies i institucions.

Quan entregàvem a la terra l’ermità Benet i l’enterràvem en el meravellós paratge de la serra de Tramuntana, a l’ermita de la Trinitat, la terra que ell mateix va cultivar i cuidar acollint el coneixement de Déu que ens arriba també a través del medi natural i de coses belles que ha creat per amor, contemplàvem amb serenor tota una natura que ha estat el seu llit en el moment del traspàs, l’abraçada del Déu que és tot amor i santedat.