Una vida digna de l’Evangeli

Som una Església convidada a fer camí amb tota confiança, i fer-lo junts, en comunió i audàcia, superant les diferències i els murs que ens separen. Aquesta setmana ve encapçalada per una Paraula que hem d’acollir: «Cercau el Senyor, ara que es deixa trobar; invocau-lo ara que és a prop». Ens hi ha d’ajudar una actitud de recerca humil i conversió sincera per fer que la nostra voluntat s’ajusti a la seva.

Ens trobam en un moment oportú per a cercar-lo i trobar-lo, per a demanar-li que s’apropi i ens concedeixi un cor obert i senzill per acollir-lo. Posem aquest referent fiable, ja que tenim la confiança que, com diu el salm, «és a prop dels qui l’invoquen amb sinceritat». Si volem, podem entrar en diàleg i comunió amb Déu que és compassiu i benigne, gran en l’amor, bo per a tothom, que estima entranyablement tothom, just en tots els seus camins, bondadós en totes les seves accions. Tot això significa decidir-se a transitar els camins que ell ens proposa.

Com fer-ho? Per a cercar Déu i invocar-lo és necessari que la pregària faciliti l’encontre i l’escolta: en la intimitat del silenci, en l’empar  de la comunitat. És en aquest ambient de confiança i proximitat que se’ns demana «portar una vida digna de l’Evangeli de Crist» Ho puc fer aprenent a reaccionar amb la lògica de Jesús, apresa i viscuda en contacte amb l’Evangeli. Ara, avui, com ho visc? Déu té el seu moment per a cadascú i crida com li plau, ni de la mateixa manera, ni a la mateixa hora, ni amb la mateixa exigència.

El que importa realment és captar la infinita comunicació del seu amor misericordiós en cadascú i que es per a tothom. A Jesús no li perdonaven que els seus preferits fossin els més necessitats de tot. Fent realitat la vida digna de l’Evangeli, sabem que no hi ha exclosos i que tothom és convidat a viure-la. Amb l’Evangeli vivim, celebrem i aprenem la lògica de l’amor més radical, el mateix amor amb què el Senyor ens estima. Això és el que fa que se’ns reconegui com a deixebles seus.