Llevar vicis i plantar virtuts

 

Aquest és un bon eslògan perquè la feina ens surti bé. La frase és de Santa Catalina Tomàs, la nostra Beata, com li deim familiarment, i la diu en una de les seves cartes, on mostra la seva excepcional personalitat tota ella amarada d’una saviesa humil i de joia contagiosa. Aquest és un bon programa a l’hora de posar-nos a fer deures, ara que es reprenen tantes activitats en tots els àmbits de la nostra vida, especialment els de caire pastoral, catequètic, educatiu i de servei caritatiu i social.

Ella expressa un desig de fons que ens ha de servir per a posar un bon fonament a tot el que pensam i feim. És aquest: “Voldria que la vostra voluntat estigués unida amb la de nostre Senyor Jesucrist”. L’encontre amb Jesús, del que tant ens en parla el papa Francesc, resulta ser la clau per entendre com la meva voluntat s’ha d’identificar amb tot el que Déu vol i espera de mi. Descobrir-ho demana humilitat, netedat de cor, pregària i conversió. Posem-hi aquests ingredients a l’hora d’iniciar qualsevol treball. La perfecció està, doncs, en “llevar vicis i plantar virtuts”.

Perquè tot això sigui possible, a més, convé que entrem a l’escola de l’Esperit Sant. Fora d’ell, tot resulta estèril i buit. Tanmateix, com que és present en cadascun dels batiats, podem anar confiats en tot el que emprenem, sempre que estiguem atents a les seves inspiracions. Convé que cadascú pensi com obrir-se de la millor manera possible a la seva acció perquè il·lumini el nostre enteniment i enforteixi el nostre cor. La Beata acaba així una de les seves cartes: “No dic més sinó que l’Esperit Sant sia en tots! Amén”.

Avui més que mai hem de treballar amb aquesta confiança. Citant el beat Pau VIè, el papa Francesc diu que “l’Esperit Sant, que va inspirar la Paraula, és qui avui, igual que ens els començaments de l’Església, actua en cada evangelitzador que es deix posseir i conduir per ell, i posa en el seus llavis les paraules que per ell mateix no podria trobar” (EG 151).