La lluita confiada contra el mal

 

Entre les moltes preguntes que tots ens feim, una de les més freqüents és la que es refereix a l’existència del mal. Per què existeixen el dolor, el mal, la malaltia i la mort, malgrat tots els progressos? De què serveixen tantes conquestes si són a un preu sovint insuportable? Tanmateix, la por pot ésser vençuda per la confiança que Déu ha sembrat en el nostre cor. Sabem que «és l’Esperit qui es posa en lloc nostre i ve a ajudar la nostra feblesa» (cf. Rm 8, 26-27). Amb aquesta confiança i observant la nostra realitat humana amb els ulls de Déu, descobrim un matís diferent a la visió de la barreja de blat i jull, tot i que la perplexitat d’aquesta amalgama ens desconcerti la majoria de vegades.

 

Jesús ens vol fer veure, tanmateix, que la paraula definitiva serà donada pel bé molt per sobre del mal, i que aquest serà vençut. La Resurrecció és la resposta. Déu mateix, en la persona del seu Fill Jesús, ha vençut per sempre el mal. Amb tot, hi ha un temps d’espera en el qual som convidats a aprofundir en dues actituds necessàries per al cristià, també temptat d’arrencar les males herbes que han crescut junt amb el blat. Són la prudència i la paciència. Amb això, Jesús vol que no ens creguem tan autosuficients com per prescindir d’Ell per a eradicar-lo del tot.

 

Jesús, quan lluita contra el mal i el pecat, sempre mira de salvar la persona, el pecador, el qui ha estat agredit o descartat. Potser és important que, en el moment en què hàgim d’actuar contra el mal, pensem que qui separa definitivament el jull del blat és Déu, i que el nostre treball ha de ser fet amb la paciència de vèncer el mal amb el bé, en un mateix i a l’entorn. Controlar el mal i saber on és. Cal aplicar la radicalitat d’aportar tot el bé necessari perquè influeixi progressivament en l’eliminació del mal i la persona sigui alliberada de la seva influència nociva. Aquest és el nostre treball i aquesta la nostra responsabilitat: contemplant la creu de Jesús, vèncer el mal amb el bé.