Homilia en la Vetla Pasqual a la Catedral de Mallorca:

En aquesta nit lluminosa, l’Església prega en silenci i, sobretot, escolta. La gran notícia de la Resurrecció del Senyor ha anat precedida d’una Vetlla entorn de la Paraula de Déu. La nostra pregària entre lectura i resposta ha obert el nostre cor perquè la conversió del cor que hem treballat tota la Quaresma trobi ara el seu moment culminant i puguem renéixer de nou en el seguiment i l’adhesió plena, incondicional a Jesucrist. Ho farem ara amb la renovació de les promeses del Baptisme.

 

Precedida per l’aclamació del Pregó pasqual com en la festa més solemne de l’any, i coronada pels cants joiosos del Glòria i l’Al·leluia, la pregària de l’Església d’aquesta nit demana que la celebració d’aquestes festes pasquals abrandin en nosaltres el desig de les coses del cel, perquè puguem arribar amb cor pur a la festa de la llum eterna. A partir d’aquí, i al ritme de la història de la salvació, la Paraula de Déu proclamada, escoltada i meditada, espera la nostra resposta i ens prepara per a viure intensament el goig de la Pasqua, avui i al llarg dels dies que la succeiran.

 

Fills de Déu pel baptisme, deixebles de Crist, homes i dones nous, som una comunitat renovada per l’acció de l’Esperit Sant, gràcies a la Mort i Resurrecció del Senyor. En prenim consciència, i feim de la nostra Vetlla pasqual un cant de goig, una viva manifestació d’esperança, una renovació d’aquell primer «sí» pronunciat en el Baptisme. La vida, com a itinerari de conversió vers Aquell que és font de misericòrdia, ara se’ns obre amb una infinitat de possibilitats per a viure de la confiança i de fer el bé. Això és possible per l’acció de Déu en el nostre interior, que ens transforma a imatge i semblança del seu Fill Jesús, i projecta aquesta transformació sobre la societat humana mitjançant la nostra actuació missionera i testimonial, vencent tota indiferència, fatalisme i desconfiança.

 

El papa Francesc diu que «la resurrecció de Jesús no és una cosa del passat: comporta una força de vida que ha penetrat el món. On sembla que tot ha mort, a tot arreu tornen a aparèixer els brots de la resurrecció. És una força imparable. És veritat que moltes vegades sembla que Déu no existís: veim injustícies, maldats, indiferències i crueltats que no cedeixen (ho hem comentat sobre l’actualitat d’aquests dies en diversos indrets del món i entre nosaltres...). Però també és cert que enmig de la foscor sempre comença a brotar alguna cosa nova, que tard o d’hora produeix un fruit. En un camp arrasat hi orna aparèixer vida, tossuda i invencible» (EG 276).

 

N’hi ha molts qui s’obstinen en no voler veure aquests brots de vida i es fixen només en allò que és negatiu i tètric i viuen com en un malson, tancant-se a tota esperança. Els falta certesa interior, aquella certesa que ens diu que Déu pot actuar en qualsevol circumstància, també enmig d’aparents fracassos. No és cert que solem dir que Déu escriu dret amb retxes tortes? Aquestes retxes som nosaltres, però l’escriptura és seva i es bona, està assegurada. Aquests brots de vida parlen de futur, de vida per sempre, d’alegria, de pau, de confiança, d’amor, viscuts ja ara com anticipació i que també asseguren el nostre pas per la història.

 

«A vegades –ho diu també el papa Francesc– ens sembla que la nostra tasca no ha aconseguit cap resultat, però la missió no és un negoci ni un projecte empresarial, no és tampoc una organització humanitària, no és un espectacle per a comptar quanta gent hi ha assistit gràcies a la nostra propaganda; és quelcom molt més profund, que escapa a tota mesura. Només sabem que la nostra entrega és necessària. Aprenguem a reposar en la tendresa dels braços del Pare enmig d’un esforç creatiu i generós. Tirem, endavant, donem-ho tot, però deixem que sigui ell qui faci fecunds els nostres esforços com a ell li sembli» (EG 279).

 

Contemplem i seguim Crist Ressuscitat, qui, com a Bon Pastor que té cura amb amor de les seves ovelles, i ens diu: «Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir» (Jn 10,10). Aquesta és la vida que aquesta nit es fa Bona Notícia per a tots, i convoca l’Església perquè es faci present en la societat amb una nova forma de ser, d’acollir, de parlar, d’anunciar la persona i el missatge de Jesús, amb l’atractiu del qui se sent estimat i estima i, per això, i comprèn profundament.

 

«La glòria de Déu és que l’home visqui, i la vida de l’home és la visió de Déu», diu sant Ireneu. ¿Busquem en Déu la font que dóna sentit a la nostra vida? Per a fer-ho, Crist Ressuscitat s’apropa a nosaltres i ens diu: «Alegreu-vos! No tingueu por!», i afegeix els detalls de la seva nova presència: «Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran» (evangeli). La festa de l’Església en aquesta nit pasqual pren ara una nova dimensió: no podem quedar-nos la notícia per a nosaltres sols. L’hem de comunicar. El Crist Ressuscitat es fa present en el cor de la vida, de les persones, de les famílies i dels pobles. Allí, en la intimitat i en el cor de la realitat humana, on es gaudeix i es pateix, és on vol ser descobert, vist i acollit. Li demanam que ens concedeixi aquesta nova visió, la dels nets de cor, que des d’aquesta benaurança lluminosa, veuen Déu. Convertim-ho tot en una sincera acció de gràcies. Al·leluia!