La incidència pública de la religió

Sempre hi ha algú interessat a escoltar al qui parla, com també hi ha qui es decideix a dir una paraula en públic. L’apòstol Pau ho viu a Atenes, a l’areòpag, anunciant Jesús mort i ressuscitat, així de clar i a la plaça pública. L’escolta gent religiosa, però tanmateix adora un Déu desconegut. Una tendència que mostra la set d’espiritualitat que mou el cor humà. Així i tot, l’anunci sempre hi ha estat, tant l’explícit com l’implícit.

Avui, hi ha qui es demana sobre la legitimitat del dret de llibertat religiosa i la vigència de les seves manifestacions. ¿Què voldrà dir, especialment aquests dies sants, que es treguin als carrers unes imatges fent llargs recorreguts pels nostres pobles ciutats, mostrant el rostre sofrent i desfigurat de Jesús, la passió d’un condemnat a mort i executat a la creu? I, a continuació, l’anunci que és viu, que ha ressuscitat!

Vivim en un Estat no confessional, però la societat, la gent segueix essent majoritàriament religiosa i això, de fet, ha configurat i segueix configurant la nostra cultura.  Es tracta –ens diu el papa Francesc– d’un sa pluralisme que de debò respecti els diferents i els valori com a tals; això no implica una privatització de les religions, amb la pretensió de reduir-les al silenci i a la foscor de la dimensió de la consciencia de cadascú, o a la marginalitat del recinte tancat dels temples, sinagogues o mesquites”. Tot l’Evangeli està ple de l’encàrrec de Jesús de “Anau i predicau!” i, tot seguit, ens adverteix tant del goig d’evangelitzar com de les dificultats que trobarem.

Quan es ridiculitza el fet religiós amb imatges i cometaris irreverents, quan és evident la discriminació dels creients en certs espais públics, ¿es va a favor o en contra del poble? Percebem símptomes d’una societat malalta que no creu del tot en el valor positiu de la laïcitat ni en una democràcia orientada al bé comú i a la pau social. Per això necessitem aprofundir en el diàleg social, on tots puguem aprendre de tots, però sempre en bé de tots.