Una nova forma de dejunar

 

L’itinerari quaresmal que vàrem iniciar fa gairebé un mes ens presenta cada setmana i cada dia l’ocasió de conèixer més l’Evangeli i les conseqüències d’encarnar-lo en la nostra vida. Per això, l’Església ens ajuda a obrir els ulls col·locant-nos davant la dura realitat de cada dia quan diu que molts germans necessitats esperen ajuda, molts oprimits de tota mena esperen justícia, molts aturats esperen treball, molts pobles esperen respecte. Per això ens sumam a tots els gestos de solidaritat amb ells. L’escenari de la pobresa s’allarga indefinidament quan a les antigues formes de pobresa hi afegim les noves, exposades a la desesperació de la manca de sentit.

L’acte de fe és llum que es projecta sobre la vida interior de les persones i sobre la nostra realitat social. Ens fa veure amb uns altres ulls. Al cec de l’Evangeli, se li han obert els ulls de la fe i ha dit: «Hi crec, Senyor». Llavors se’ns exhorta: «viviu com els qui són de la llum, perquè els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat».

Com podem ser llum? Potser, a més d’orientar-nos cap a una forma de vida més austera i manco acomodada, el que se’ns demana és una nova forma de dejunar que no miri tant el propi interès, sinó el dels altres. «El dejuni que jo vull –diu Déu– és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena; comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà, quan cridis auxili, ell et dirà: «Aquí em tens!». Si no intentes de fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dónes el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia» (Is 58,6-10). És aquesta la llum que vull que m’il·lumini?