Quaresma 2017, no a la mediocritat, sí a la tendresa!

 

 

 

Molt estimats germans i germanes,

 

Us escric des de Valldemossa, on amb més d’una trentena de capellans de la nostra diòcesi compartim una setmana de pregària i silenci. Des del cor d’aquesta vivència espiritual i fraternal, units a la resta del presbiteri diocesà i de tot el Poble de Déu que peregrina a Mallorca, sentim la crida que el Senyor ens fa per a ser una Església «en sortida» com ens demana el papa Francesc la qual cosa vol dir una Església amb les portes obertes, on cada cristià i cada comunitat ha de discernir quin és el camí que el Senyor li demana. Però, sobretot, veim clar que som invitats a acceptar la crida de sortir de la pròpia comoditat i atrevir-nos a arribar a totes les perifèries tant properes com llunyanes que necessiten la llum de l‘Evangeli, començant per un mateix.

Des d’aquesta perspectiva pensam la Quaresma 2017 que està ja a les portes. Si Deu ho vol, dimecres que ve, dia 1 de març, també dia de festa a les nostres Illes, serà l’inici del temps quaresmal amb la celebració de la imposició de la Cendra, tot un símbol de l’austeritat i de la humilitat amb la que hem de viure quaranta dies de preparació de la Pasqua de Resurrecció, la festa més important de l’any. Què hem de fer durant aquest temps, que és tan oportú perquè l’aprofitem bé? Senzillament, «no acontentar-nos amb una vida mediocre, sinó créixer en l’amistat amb Jesús» –així ho diu el papa Francesc en el seu missatge de Quaresma d’enguany–.

És lògic que digueu: «i, com es fa això?». Idò, es fa entrant en una dinàmica d’escolta i lectura de la Paraula de Déu, cosa que els cristians hauríem de fer amb freqüència per assegurar aquell aliment espiritual imprescindible que ens mantingui mínimament en forma. Així, podem viure un poc més cada dia allò que és essencial i no abandonar-ho: la participació en la vida de la comunitat cristiana i en la celebració dels sagraments, sobretot l’Eucaristia i el Perdó, com a moments forts de trobada amb el Senyor que ens estima i perdona. Quan això no ho practicam, ho feim a mitges o sense entusiasme, no ho contagiam als altres; llavors l’ambient que es crea es torna indiferent i religiosament fred. És aquesta fredor que ens paralitza i no ens deixa comunicar l’Evangeli perquè la nostra vida no l’ensenya ni amb la paraula ni amb els fets. Aquesta falta d’atenció espiritual, és una de les mancances que pateix molta gent, però encara molt més els joves, els infants i els pobres.

Per això, necessitam fer l’esforç de replantejar-nos-ho tot i renovar-nos intentant dur una vida més segons l’Evangeli i el que avui ens demana en el seu nom l’Església. És la crida a la conversió que ens fa Jesús ja des del primer dia de Quaresma. Tot i la pobresa de mitjans i de persones, amb els capellans ens estam plantejant com fer-ho millor a les parròquies i a totes les institucions i grups cristians que hi ha a la illa. Per això feim una crida urgent a la participació i a la coresponsabilitat, ja que a tots, laics i laiques, homes i dones de vida consagrada, diaques, capellans i bisbe, ens toca donar el pas de la conversió, és a dir, de fer aquest canvi interior tan necessari perquè la fe en Jesucrist arreli de nou en els nostres cors i s’expandeixi arreu per la paraula i el testimoni de cada cristià.

A la Quaresma li segueix la Pasqua, no tindria sentit una sense l’altra, per això cada passa que donam en el camí de la conversió ja és una vivència de resurrecció, un motiu d’aquella alegria que ho inunda tot i que ningú no ens pot prendre. Una alegria que, junt amb la netedat de cor, fa fugir pors, prejudicis, crítiques negatives i calúmnies, gelosies, enveges, avarícia, indiferència, accídia egoista, pessimisme, tot tipus d’idolatria i de complexos, violència física i verbal, també l’aïllament que exclou Déu i s’oblida dels altres, l’autoreferencialitat que adora només el propi “jo”, i tot allò que ens tanca dins un mateix de forma egoista i provoca el constant menyspreu dels altres.      

La conversió d’aquest temps privilegiat de Quaresma ha de fer que ens fixem en Jesús i en l’ideal cristià que, com diu el papa Francesc, “sempre invitarà a superar la sospita, la desconfiança permanent, el temor a ser envaïts, les actituds defensives que ens imposa el món actual. Molts miren d’escapar dels altres cap a la privacitat còmoda o cap al reduït cercle dels més íntims, i renuncien al realisme de la dimensió social de l’Evangeli. Perquè, així com alguns voldrien un Crist purament espiritual, sense carn i sense creu, també es pretenen relacions interpersonals només vehiculades per aparells sofisticats, per pantalles i sistemes que es puguin encendre i apagar a voluntat”.

 “Mentrestant –segueix el papa Francesc– l’Evangeli ens invita sempre a córrer el risc del trobament amb el rostre l’altre, amb la seva presència física que interpel·la, amb el seu dolor i les seves reclamacions, amb la seva joia que s’encomana en un constant cos a cos. La veritable fe en el Fill de Déu fet carn és inseparable del do de si mateix, de la pertinença a la comunitat, del servei, de la reconciliació amb la carn dels altres. El Fill de Déu, en la seva encarnació, ens convida a la revolució de la tendresa” (EG 88).

Per acabar, dir que són tres els elements que de forma especial hem de fer fructificar al llarg del temps quaresmal: l’austeritat, la pregària i l’amor solidari. És a través d’ells que els cristians som cridats a ser –seguint a pedagogia de Jesús– sal que dóna bon gust i llum que il·lumina, al mateix temps que ens vol com el llevat capaç de fermentar-ho tot.

No anam sols. Per a fer-ho, Jesús ens acompanya, ens dóna el seu suport i vol que sempre comptem amb ell. És el gest de confiança i d’amor que espera de cadascú i de tots nosaltres. Dimecres que ve se`ns obre un llibre de quaranta pàgines perquè les omplim de vida cristiana, de paraula i testimoni, fins arribar al fruit madur del dia solemne de Pasqua de Resurrecció, que ho celebrarem i molt!