Constru´m ponts o aixecam murs?

 

No és gens fàcil introduir-se en el tema del consumisme quan ja se n'ha parlat tant i més si tota la mercaderia s'ha posat dins d'un mateix sac, sense destriar-ne els usos i abusos. Però, em sembla important reconèixer que, per a molts, el consumisme és la febre del nostre temps i que es manté impassible dècada rere dècada, i ferint d'ala totes les generacions, des de les més majors fins les més joves. Déu ens vol més lliures!

Es diu que el consumisme travessa la lògica íntima de la producció, ens fa l’ullet des de la publicitat que tothora ens espia i acaba niant com un culte de salvació en el fons del cor. Un fenomen com aquest no deixa de incidir sobre els sentits, la ment i el cor dels individus. Aquest és l'auditori que respon com ho feren els qui escoltaven el discurs de Pau a l'areòpag d'Atenes, on la resposta va ser un somriure sarcàstic, propi dels qui pensen «mirau què és capaç de dir!», o l'altra, tan indiferent com definitiva: «ja t'escoltarem un altre dia!». No quedem així, construïm ponts de proximitat!

No podem negar que també hi ha un altre auditori, tot i que més reduït. Noms concrets, fàcils d’identificar i uns pocs més. Què bé si sortíssim de l’anonimat i ens donéssim a conèixer més! Contagiar el goig que dóna seguir Jesús i gaudir del caliu de comunitat de forma senzilla. El goig de comptar amb vertaders amics i amb una família «­petita església domèstica» que dedica temps a crear vincles i no l’ofega l’ansietat consumista que divideix i degrada.

Què som nosaltres sinó els qui hem rebut un anunci joiós i que ens atrevim a deixar-nos transformar per ell? Què és l'Església sinó aquest petit reducte que no vol deixar per demà l'avui de Déu, la Paraula que cada moment ens convida a no malversar la gràcia rebuda? Jesús fa una declaració de principis, proposa amb l’Evangeli una nova escala de valors i la posa sobre la taula de les nostres discussions i negocis per a transformar-ho en allò que ens pot ajudar a seguir-lo.