A les portes de Nadal

 

Si durant aquestes setmanes d’Advent hem estat constants en l’escolta de la Paraula de Déu i en la seva projecció social, haurem pogut intuir que Déu se’ns apropa, que la iniciativa del seu encontre amb cadascú de nosaltres i com a comunitat orant pren cos en Algú, a qui també nosaltres volem apropar-nos-hi per a «estar amb Ell». Aquest encontre amb el Senyor pot fer que esdevingui un fet el «Déu–amb–nosaltres», un Déu proper, company de ruta.

 

Som a les portes del Nadal. La celebració cristiana d’aquest misteri de l’Amor de Déu per la humanitat fa que omplim els nostres cors, les nostres esglésies i els nostres pobles i ciutats d’aquella alegria que prové de la seva irrupció en la història mitjançant una realitat tan humana com és una família, la família de Maria i Josep. És el misteri que contemplam amb profund respecte, fe i agraïment. Queda ja al descobert per sempre la voluntat de Déu d’apropar-se a la humanitat i fer-li el do d’una orientació definitiva cap a Ell.

 

En la persona de Jesús, s’hi realitza, per tant, la promesa feta des dels inicis i que és el fonament de la nostra vocació cristiana. Déu, per a apropar-se a nosaltres i revelar-se, no ha escollit ni el camí del poder, ni la saviesa humana, ni la força, ni el prestigi, ni l’èxit, ni ha fet servir cap altre mitjà extraordinari. Ha buscat una família jove, un home i una dona que s’estimen, que creuen profundament en Déu, que han estat disposats a escoltar-lo i a accedir a la seva proposta des de l’obediència de la fe.

 

L’actitud de Maria és genial i única, pròpia d’una jove creient oberta a Déu i disposada a fer el que Déu li demani. L’actitud de Josep, també única si s’entén des de la fe humil, des de la seva actitud orant, l’única que pot implicar-se en els plans imprevistos de Déu. Pensant en la nostra realitat d’avui, ¿quina és la nostra disposició interior per a complir la seva voluntat? La resposta mostra la qualitat de la nostra esperança, animada per la confiança i l’amor.