Advent, el Jubileu i Llull

 

Tot començament comporta nova il·lusió i una llavor d’esperança. Començam així l’Any litúrgic amb aquest primer diumenge d’Advent, al mateix temps que es clausura l’Any jubilar de la Misericòrdia i, per a nosaltres a Mallorca, l’Any dedicat a Ramon Llull. Què ha significat tot això per a nosaltres? Què hem recollit de bo i ho hem fet nostre? Dos esdeveniments que ens han pogut marcar molt positivament.

 

D’una part, la misericòrdia. Ho és ja l’exercici habitual en el tracte amb els més necessitats? Ho és la tendresa envers qui està més carregat de misèria i necessita una actuació urgent que no pot esperar? I de l’altra, Llull, el nostre Ramon Llull, ha entrat més en la nostra vida? Ens hem deixat omplir del seu secret, la seva fe en Déu, el seu amor a Jesús i a les pròpies arrels, font inexhaurible del seu fascinant pensament?

 

Amb aquest camí recorregut, començam avui un nou temps de Déu, l’Advent. Un itinerari joiós que ens ha de dur a l’encontre amb Jesús. Que sigui aquest un encontre singular, un esdeveniment que doni un nou horitzó a la vida i una orientació decisiva.

 

Advent significa «vinguda». Algú ve i espera ser acollit. Algú que ens ha estimat primer, que té la iniciativa d’apropar-se a cadascú en persona, al nostre poble, a les nostres famílies i institucions, a la comunitat aplegada en el seu nom. La seva vinguda alberga un misteri d’amor. Per què ve? Si pregam, ho entendrem: «Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tenguin vida eterna» (Jn 3,16). Així, sí. Ara sé que Déu m’estima! Mentrestant, hi ha un temps d’espera, de preparació, un temps de vigilància, d’atenció, d’escolta, de pregària, de treball compromès. Un temps d’esperança. A aquesta iniciativa de Déu, que haurem d’agrair sempre, hi correspon la generositat de la nostra resposta feta tota ella de confiança, de solidaritat cristiana i de transformació social segons l’Evangeli. Acollir Déu que ve en la persona de Jesús és entendre el misteri del Nadal i dir clarament: «Hem cregut en l’amor de Déu».