Evangeli al viu

 

Quan abans de les festes dèiem que "Jesús ve", potser pensàvem que era lluny la seva arribada i no detectàvem la seva proximitat. Ara, després de Nadal i celebrada l'Epifania, ens hem de demanar per la dimensió universal de la seva manifestació als creients i no creients, a tota persona de bona voluntat. Posant-nos en camí de retorn a vida ordinària, haurem de fer el possible per experimentar l'Evangeli al viu. Referint-se a la cultura de la misericòrdia, el papa Francesc ens diu que aquesta “es va plasmant amb la pregària assídua, amb la dòcil obertura a l’acció de l’Esperit Sant, la familiaritat amb la vida dels sants i l’apropament concret als pobres” (MM 20).

Què vol dir això? Senzillament que cada dia és una nova oportunitat de viure en cristià de la manera més natural del món. No pensem en coses extraordinàries, sinó en les dimensions normals de la vida. Déu ens acompanya caminant al costat nostre o qui sap si, en certs moments més complicats, ho fa portant-nos en braços o a l'espatlla. Necessitam ser molt sensibles a Ell, a les persones, als esdeveniments, i fer l'esforç de descobrir la seva presència amorosa. És així com Déu, el Pare misericordiós, se'ns fa proper i familiar. És el que se'ns havia anunciat sobre Jesús, fent-se tractable, amic, fins el punt de dir “vosaltres sou els meus amics!” (Jn 15,14)

Convé estar atents, doncs, al tracte que donam a Jesús i el que ens donam els uns als altres. Acompanyar i deixar-nos acompanyar perquè en la relació d'ajuda aprenguem a discernir quina forma de pensar i d'actuar s'ajusta més a Jesús i a l’estil de vida que proposa a l'Evangeli. És per això que en el nostre caminar diari podem aprendre i molt. Estem-hi atents, que oportunitats en plouen moltes. Només fixant-nos en les obres de misericòrdia veurem la dimensió que pot agafar la nostra generositat, la quantitat de situacions que ens hi “obliguen” a fer-les.  Són gestos –diu el papa Francesc– que saben tocar el cos i l’esperit, la vida de les persones.